Esgrima: Per què cal entrenar sota pressió temporal? – Fencing: why it is necessary training under time pressure?

La imatge d’un tirador en posició gairebé de “sortida dels 100 m llisos” és una cosa poc habitual, però que en alguna ocasió hem pogut observar. Aquesta imatge ens serveix per preguntar, per què ha modificat la seva forma d’afrontar el combat? És evident: va perdent i el temps s’acaba, i cal guanyar milisegons perquè el temps de combat és limitat, és finit, i això implica que el temps restant d’assalt és un factor que pot condicionar les conductes dels esgrimidors. En un treball de recerca fet pers diferents tècnics catalans (Iglesias X, Gasset A i Michavila J), amb la col·laboració de la Federació Catalana d’Esgrima, l’INEFC i la Universitat de Barcelona, es va analitzar la dinàmica de les accions d’esgrima, en 9 assalts d’espasa masculina d’alt nivell. Els resultats van ser força interessants:  en el 1r període es realitzava una mitjana de 18 accions amb un 51 % d’efectivitat; en el 2n període, unes 12 accions, el 54% efectives, i el 3r baixava el nombre d’accions a 8 (42 % efectivitat). El decrement del nombre d’accions per període és força previsible, atès que hi ha assalts que no esgoten el temps i, per tant, el 3r temps té menor volum global d’accions realitzades.

Així, amb aquesta anàlisi lineal i tradicional del temps de combat, rebem una informació interessant, però previsible. Però el que realment condiciona un combat és el temps que resta per finalitzar-ho i la diferència en el marcador entre els tiradors; aquests dos factors determinen la pressió temporal a que es sotmeten les accions, i, per tant, els elements estratègics a utilitzar. La pressió temporal, per tant, condicionarà les conductes dels esgrimidors davant la finalització del temps reglamentari, com en l’exemple inicial.

Si volem precisar més l’anàlisi, en estudiar el temps restant en base a les fraccions de 10 segons (10s) del darrer minut (figura 1), podem comprovar com el comportament de la densitat d’accions (nombre d’accions/10s) i la seva efectivitat (nombre d’accions efectives/nombre d’accions) ens dóna una informació molt més rellevant: en els darrers moments del combat hi ha un canvi significatiu en la dinàmica de les accions; hi ha més i són més efectives. I això és provocat perquè en els moments finals es verifica una accentuació de la densitat d’accions, motivada per les limitacions temporals existents en la consecució de la puntuació necessària per aconseguir la victòria final del combat.

Figura 1. Accions i la seva efectivitat per fraccions de 10s en Espasa Masculina d’alt nivell.


La figura 1 ens il·lustra el comportament de la densitat i efectivitat dels tocats en els assalts d’alt nivell estudiats. Observem un comportament descendent des de l’inici de l’assalt fins als darrers vint segons, moment a partir del qual hi ha un increment exponencial d’aquests indicadors.

L’aplicabilitat de l’estudi és evident: cal entrenar les situacions de pressió temporal de forma implícita en la nostra programació d’activitats en l’espasa:  assalts amb desequilibri en el marcador quan manquen 20s, 10s, 5s… són un exemple del que cal fer, i, a més, amb les orientacions estratègiques que cada mestre consideri més adients per a l’estil personal del seu tirador. En floret són menys les ocasions en les que la pressió temporal condiciona les conductes, ho és el marcador, malgrat que amb el canvi de normativa dels darrers anys se’n veuen més que abans. En el sabre la pressió temporal no és un factor a tenir massa en compte… però tot això ho estudiarem i explicarem en futurs treballs.

Xavier Iglesias

Fonts:

Iglesias X et al. (2010). XII Congreso Nacional de Psicología del Deporte, Madrid (abstract)

Gasset A, Iglesias X (2010). Congrés Internacional d’Educació Física, Barcelona (abstract)

Agraïments:

A Juanjo Michavila per la seva intervenció en el procés d’observació dels assalts.

Fencing: why it is necessary training under time pressure?

A fencer image in an almost position “to run the 100 meter dash” is something unusual, but occasionally we have observed. This image helps us to ask, why has modified the way to face the bout? Is clear, the fencer is losing and his time is running out, he must win milliseconds because the bout time is limited and finite, which means the remaining time is a factor that may modify the fencing behaviour. In a survey done by several Catalan Researchers (X Iglesias, Michavila Gasset A and J), and the collaboration of the Catalan Fencing Federation, INEFC and the University of Barcelona (UB), we analyzed the dynamics of fencing actions, in 9 assaults with male high level épée fencers. The results were quite interesting: in the 1st period was done an average of 18 actions with 51% effectiveness, in the 2nd period, about 12 actions, 54% of them were effective, and the 3rd period decreased the number of actions to 8 (42% effectiveness). The reduction in the number of actions per period is quite predictable, given that there are bouts in which the fencers don’t exhaust all the bout time, so the 3rd and the last period has less volume of actions.

According to this traditional and lineal analysis of bouts time, we receive an interesting information, but predictable. What really determines a fencing bout is the remaining time to finish it and the scoring differences between fencers; these two factors determine the temporal pressure on which the actions are subjected and what kind of strategic elements use. The time pressure will affect the behaviour of fencers at the end of regular time, as in the initial sample.

If we require further analysis, which means studying the remaining time based on fractions of 10 seconds (10s) in the last minute (Figure 1), we can check how the actions density behaviour (number of shares / 10s) and its effectiveness (effective number of shares and number of shares) gives us a much relevant information: in the last moments of the bout there is a significant change in the dynamics of the actions, there are more and more effectiveness in actions. The reason is because in the final moments we can verify an increment of the actions, due to time constraints existed in the aim of achieving the necessary score to achieve the final victory.

Figure 1

Figure 1 illustrates the behaviour of the density and effectiveness of the assaults played in our high-level épée survey. We can observe a descending behaviour from the beginning of the bout until the last twenty seconds, after that time there is an exponential increase of these indicators.

The applicability of the study is clear: we must train in situations of time pressure especially in our épée training program: bouts with imbalance on the scoreboard when lacking 20s, 10s, and 5s are an example of … what we should do, and also we should do it with the strategic direction that each coach considers most appropriate for his/her personal style fencer. In sable, the time pressure is not an important which we have take into account… but despite this fact we’ll investigate it and explain all this in future work.

Xavier Iglesias

Iglesias X et al. (2010). XII Congreso Nacional de Psicología del Deporte, Madrid (abstract)

Gasset A, Iglesias X (2010). Congrés Internacional d’Educació Física, Barcelona (abstract)

Acknowledgements:

Juanjo Michavila for its intervention in the process of observation.

Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s