Physiological demands of cyclists during an ultra-endurance relay race

Physiological demands of cyclists during an ultra-endurance relay race: a field study report. Bescós R, Rodríguez FA, Iglesias X, Knechtle B, Benítez A, Marina M, Padullès JM, Vázquez J, Torrado P.

Paper accepted  / Article acceptat (Nov 2010)

Chin J Physiol


Abstract

Purpose: To describe and compare the physiological demands of ultra-endurance cyclists during a 24 h cycling relay race. Methods: Eleven male athletes (mean ± SD: 34.8 ± 5.6 years; 71.6 ± 4.9 kg; 174.6 ± 7.3 cm; BMI 23.5 ± 0.5 kg/m2; VO2max: 66.0 ± 6.4 mL·kg-1·min-1) participated in the study; eight in teams with a format of four riders (4C) and three in teams with six riders (6C). To investigate exercise intensity, heart rate (HR) was recorded while cycling using portable telemetric monitors. Three different exercise intensities were defined according to the reference HR values obtained during a pre race laboratory incremental VO2max test: Zone I (< anaerobic threshold [AT]), Zone II (between AT and the respiratory compensation point [RCP]), Zone III (> RCP). Total volume and intensity were integrated as a single variable (training impulse: TRIMP). The score for TRIMP in each zone was computed by multiplying the accumulated duration in this zone by a multiplier for this particular zone of exercise intensity. Results: The average intensity did not differ between cyclists in 4C (mean ± SD; 4C: 87 ± 3 HRmax) and 6C (87 ± 1% of HRmax), despite the higher volume performed by 4C (mean ± SD; 4C: 361 ± 65; 6C: 242 ± 25 min-1; P = 0.012). These differences in total exercise volume significantly affected the values TRIMP accumulated (mean ± SD; 4C: 801 ± 98, confidence interval [CI] 95%: 719 – 884]; 6C: 513 ± 25, CI 95%: 451 – 575]; P = 0.012). Conclusion: The ultra-endurance threshold of 4C and 6C athletes lies at about 87% of HRmax for both. Although the intensity profile was similar, the TRIMP values differed significantly as a consequence of the higher volume performed by the 4C riders.

Resum
Objectiu: Descriure i comparar les demandes fisiològiques dels ciclistes d’alta resistència durant una cursa de relleus de 24 hores amb bicicleta. Mètodes: Onze atletes de sexe masculí (mitjana ± SD: 34.8 ± 5.6 years; 71.6 ± 4.9 kg; 174.6 ± 7.3 cm; BMI 23.5 ± 0.5 kg/m2; VO2max: 66.0 ± 6.4 mL·kg-1·min-1)  van participar en l’estudi, vuit en equips de quatre corredors (4C) i tres en equips de sis corredors (6C). Per investigar la intensitat de l’exercici, la freqüència cardíaca (FC) es va registrar en la cursa en bicicleta amb monitors portàtils de telemetria. Es van definir tres intensitats diferents  d’exercici  d’acord amb els valors de referència obtinguts durant una prova incremental  de VO2màx  en bicicleta estàtica en laboratori: Zona I (<llindar anaeròbic [AT]), Zona II (entre AT i el punt de compensació respiratòria [RCP]), zona III (>RCP). El volum total i la intensitat s’han integrat com una sola variable (impuls d’entrenament: TRIMP). La puntuació per a TRIMP a cada zona es calcula multiplicant la durada acumulada en aquesta zona per un multiplicador d’aquesta zona particular de la intensitat de l’exercici. Resultats: La intensitat mitjana no va diferir entre els ciclistes en 4C (mitjana ± SD; 4C: 87 ± 3 FCmax) i 6C (87 ± 1% de FCmax),  tot i el major volum realitzat per 4C (mitjana ± SD; 4C: 361 ± 65; 6C: 242 ± 25 min-1; P = 0.012). Aquestes diferències en el volum total de l’exercici afecten significativament els valors TRIMP acumulats (mitjana ± SD; 4C: 801 ± 98, interval de confiança [CI] 95%: 719 – 884]; 6C: 513 ± 25, CI 95%: 451 – 575]; P = 0.012). Conclusió: El llindar d’ultra-resistència dels atletes 4C i 6C es troba al voltant del 87% de la FCmàx per a ambdós. Encara que el perfil de la intensitat va ser similar, els valors de  TRIMP van diferir significativament com a conseqüència del major volum realitzat pels corredors  de  4C.

Esta entrada fue publicada en Papers, Research Group y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a Physiological demands of cyclists during an ultra-endurance relay race

  1. xavier ràfols simón dijo:

    Trobo una mica alt el llindar d’ultra-resistència en el 87% de la la FCmàx. possiblement degut a ser una cursa de relleus on el temps de treball ininterromput no superava l’hora. Seria interessant estudiar la variabilitat d’aquest llindar amb el temps de treball i llur relació amb la potència exercida i l’eficiència tècnica.

  2. xavieriglesias dijo:

    Hola Xavi,

    gràcies pel teu comentari. En Raúl Bescós, primer autor de l’article, dóna resposta al teu comentari:

    Doncs es correcte Xavi, el ritme va correspondre al 87% de la FCmax. Una mica per sota del llindar anaeròbic. La duració mitja de cada relleu va ser de 57.7 ± 8.9 i 40.3 ± 4.2 min per als corredors dels equips de 4 i de 6, respectivament. El temps de recuperació entre relleus va ser 173.2 ± 15.6 i 198 ± 10.2 min per als equips de 4 i 6 components. Com bé dius, s’ha de tenir en compte que va ser una cursa de relleus, amb períodes de recuperació incomplerta entre esforços. A més, les dades estan extretes dels equips que van disputar per guanyar la prova. Son dades del segon, tercer i cinquè equip classificats en la general de la prova. No obstant, aquesta intensitat d’exercici ens va deixar a tots una mica sorpresos. Més encara tenint en compte que els ciclistes dels equips de 4 van rodar intermitentment durant gairebé 6 hores cadascú. Per tant, ja pots veure el perfil d’esforç d’aquest tipus de competicions; un volum de 6 hores al 87% de la FCmax!!!. Aquests resultats superen les dades de qualsevol etapa d’alta muntanya del Tour de França. La carrega total estimada amb TRIMP´s així ho corrobora en l’article publicat. Els ciclistes dels equips de 4 van acumular gairabé 250 TRIMP’s més que els ciclistes professionals durant les etapes més dures del Tour. Sota el nostre coneixement, aquest es el primer estudi que ha caracteritzat el perfil d’esforç en curses ciclistes de 24 hores per equips. D’acord als resultats de l’estudi, vam concluir que els corredors dels equips que competeixen per guanyar una proba d’aquest tipus, han de ser capaços de sostenir durant el màxim temps possible l’intensitat mitja dels relleus a nivell del segon llindar o una mica per sota (1-2%).

    També disposem de dades de la FC mitja d’un corredor que va disputar la prova en format individual (3er classificat) . Com es comprensible, el perfil d’esforç d’aquest corredor va ser molt diferent comparat amb els corredors d’equips. L’intensitat mitja d’esforç va correspondre al 69% de la FCmax, justament per sota del primer llindar. Aquests resultats coincideixen amb els d’estudis anteriors, indicant que el llindar d’esforç en proves de 24 h en format individual es troba lleugerament per sota del primer llindar.

    Les sugerències que ens fas son molt interessants. No obstant, amb les dades que disposem no podem calcular la variabilitat d’aquest llindar amb el temps de treball, ja que hauríem de fer un test específic per calcular el llindar durant la prova. En quan a la potència, hauria sigut una dada molt interessant de tenir. Però com bé saps no tots els ciclistes tenen a disposició sistemes per l’estimació de la potència i menys encara el SRM (que es considerat el sistema més fiable). Totes aquestes qüestions i més havien sigut planejades per estudiar-les en pròximes edicions de la prova. Lamentablement, aquest any passat es va suspendre i les notícies que tinc es que per el moment no hi ha previst organitzar una nova edició. Una pena perquè hauria significat una gran banc de dades per analitzar la resposta fisiològica dels ciclistes durant proves d’ultra-resistència.

    A més d’aquestes dades ja publicades, hi ha també una part nutricional (que es troba en revisió per la seva publicació) i una altra part sobre variabilitat de la freqüència cardíaca (es una part que correspon al treball d’un altre company).

    Si estàs interessat en els estudis et podem fer arribar un resum dels resultats.

    Rep una forta abraçada!

  3. Xavier Ràfols dijo:

    Gràcies a vosaltres per reprendre estudis seriosos en el ciclisme. Trobo a faltar les maratonianes sessions de laboratori amb el Dr. Ferran i el millor del ciclisme català.
    Per cert l’equip que va guanyar les 24 hores va ser el meu: Andorra Grandvalira. Van realitzar tota la prova amb 3 ciclistes per lesió d’un dels membres de l’equip. Van necessitar quasi 3 setmanes de regeneració per poder retrobar el seu nivell habitual. Va ser una prova de gran duresa que confirma els vostres estudis.
    Resto a la vostra disposició per qualsevol colaboració.
    Xavier

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s